L'EDUCACIÓ NO ÉS RETALLABLE: de novembre 2014

dissabte, 22 de novembre del 2014

LA ILP PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA ES PRESENTA EN SOCIETAT

NOTÍCIA AL DIARI DE L'EDUCACIÓ

http://diarieducacio.cat/la-ilp-per-una-educacio-publica-es-presenta-en-societat/

“El capitalisme ha fet de la vida un mercat: la mort, el cos, la vellesa, la intimtat, l’oci, el coneixment… i també l’educació”, assenyalava Baños. Aquesta voluntat de fer negoci, segons el periodista, a més del propi lucre, comporta també conseqüències perilloses per una societat com és “la reproducció de les elits, que accedeixen als millors centres” i “un formateig”, que segons Baños consisteix en fer pensar des de ben petits que allò privat preval per sobre d’allò públic. “Hem de treure l’educació de les mans privades”, sentenciava.

De fet, la ILP és trencadora en aquest aspecte, ja que aposta per una xarxa de centres educatius, des de l’escola bressol fins la universitat, que siguin de titularitat pública. El que proposa és un procés de “desconcertació” de les escoles concertades, que en un termini d’uns anys haurien d’escollir entre convertir-se en privades -amb diners únicament privats- o públiques.

“Som probablement l’única generació que, sent filla de classe treballadora, hem tingut accés a la universitat”, constatava Busqueta, que va emmarcar la seva intervenció en l’actual cicle de crisi. “La gestió d’una societat endeutada, entregada al rescat dels poderosos, ens ha conduït a un escenari de retallades, de despossessions en forma de privatitzacions i d’autoritarisme”, assenyalava. La reducció de més d’un 20% del pressupost en Ensenyament n’és un exemple, segons Busqueta, que considera la ILP com una acció de “resistència per demanar allò obvi: una educació pública, universal i de qualitat”.

Més inversió, més democràcia

La ILP concreta demandes que no consten a l’actual Llei d’Educació de Catalunya, i en reitera d’altres que, segons els seus promotors, no es compleixen malgrat constar al text. Una de les novetats de la iniciativa legislativa és que fixa un finançament mínim per al sistema educatiu “d’acord amb la importància que té l’educació”: el 5,4% del PIB, en consonància amb la mitjana europea -a Catalunya és del 4%.

També recupera conceptes com la “recuperació de la democràcia” als centres educatius o el reforç de l’autonomia de centres, que segons els promotors fins ara ha significat poc més que donar més poder als directors d’escoles i instituts a través del decret de plantilles.