L'altre dia la consellera d'ensenyament, Irene Rigau i Oliver es va retratar perdent l'oremus davant d'unes simples preguntes sobre les retallades. No ha de ser fàcil justificar una política tant restrictiva i escadussera en educació, és cert, i segurament aquest va ser el motiu de la seva sortida de tó, però el cert és que un càrrec públic com el que ella representa ha de donar explicacions raonades i no exabruptes i males maneres.
El passat divendres 15 de novembre, al final d'una xerrada anomenada "Passat, present i futur del sistema educatiu" a Llagostera, un grup de 9 docents dels centres d'educació pública del municipi es van adreçar a ella en el torn de preguntes requerint-la pel desgavell de retallades en els pressupostos d'educació i com creia que afectaven a aquest present i futur del qual havia xerrat. Es veu que això de parlar de les conseqüències concretes de les seves polítiques no és el seu fort. La Rigau volia justificar les seves retallades en funció de l'atenció a necessitats primàries de benestar social. Però la veritat és que les retallades afecten el nucli de l'educació Pública quan es continuen destinant recursos per subvencionar la privada i cada cop es veu més clara la intenció privatitzadora del govern. D'aqui uns anys, en aquest futur del que tant li agrada xerrar a la Rigau, tindrem una generació perduda fruit de la manca de prioritat per la formació dels nostres fills i filles, i amb el futur novament endeutat i venut a baix preu, amb salaris misèrrims i diferències abismals entre les classes socials, amb uns greuges comparatius instalats en el "sistema" educatiu que faran inviable la pau social i el progrés conjunt de la societat. Potser llavors la consellera es farà d'interior i carregarà amb projectils viscolàstics (es veu que els tancs amb canons d'aigua surten molt cars) contra els nous marginats socials producte de la seva pròpia i injustificable política.
Senyora Rigau: hi ha recursos per segons què i vostè ha decidit retallar-los d'educació. I si no ha estat vosté qui ha pres la decisió marxi a un altra banda a continuar netejant retrets, que es veu que ho sap fer tant bé.
Comparar l'escola de fa 40 anys amb l'escola actual és admetre la responsabilitat d'ella i el seu govern en la regressió que pateix l'escola pública. I els que van aplaudir els seus exabruptes també en són, en part, responsables. @NuriFont
ResponElimina