L'EDUCACIÓ ÉS LA CLAU. MANIFESTACIÓ PER RETORNAR LA DIGNITAT A L'EDUCACIÓ. 12 DE NOVEMBRE.

Barcelona, 12 novembre del 2016

Les organitzacions que formem part del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), entitat que representa a tota la comunitat educativa de l’Educació Pública de Catalunya, ha exposat reiteradament als diferents grups parlamentaris així com a la Consellera d'Ensenyament un llistat urgent de necessitats per al funcionament de l'ensenyament, les nostres preocupacions, les reivindicacions i les propostes que creiem necessàries per defensar l’educació pública, la seva equitat i qualitat i, en conseqüència, l’imprescindible i l’inajornable canvi de tendència dels pressupostos per elaborar-los amb una visió més social.

Les reiterades retallades a Catalunya han deixat la despesa pública en poc més del 2,8% del PIB a la cua d’Europa ( mitjana 5,6%) i lluny de les promeses que en la LEC es feien, arribar al 6%.

Les organitzacions del MUCE davant la discussió dels Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2017 considerem:

1. Que l'educació d'aquest país porta massa anys infrafinançada.

2. Que el pressupost del 2017 hauria de ser el de l'inici de la reversió d'aquesta situació.

3. Que les nostres peticions són de mínims i per tant urgents i factibles.

És per aquest motiu que demanem al Departament d'Educació i als grups parlamentaris la inclusió de les següents prioritats en la confecció dels actuals pressuposts:

1. Quant al personal docent i de suport educatiu:

a) Que es cobreixin totes les substitucions, també del personal de suport educatiu i de serveis als centres educatius, des del primer dia i des de l'1 de setembre.

b) L’increment de plantilles necessari per atendre l’augment de l’alumnat escolaritzat, la necessària rebaixa de les ràtios a tots els centres, l’augment de les hores d’atenció i suport escolar, la reducció de l’horari lectiu, el desdoblament de grups, l’augment de les hores de coordinació, preparació de les tasques docents, formació i innovació…

c) Recuperar el 100% del pressupost en formació del professorat depenent del Departament d’Ensenyament.

d) Acabar amb l’estigmatització dels centres d'alta complexitat: Incrementant els recursos humans i materials, disminuint les ratios a 18 alumnes per aula, entre d’altres actuacions.

e)  La contractació com a personal depenent de l’Administració dels professionals necessaris per a atendre el suport educatiu i les necessitats educatives de l’alumnat.

2. Que s'atenguin al 100% totes les demandes de beques menjadors d'infants en situació de pobresa o en risc d'exclusió social, amb prou diligència per evitar desajusts, tant en les famílies que més ho necessiten com en el funcionament dels menjadors.

3. Programa de beques i ajuts per la igualtat d’oportunitats per l’alumnat d’ensenyaments post obligatoris i universitat.  Rebaixa de les taxes d’ensenyaments post obligatoris i universitat. També a les famílies amb filles i flls d'educació especial que aquest any els han canviat els criteris de concessió fins al punt que algunes famílies no les rebran.

4. Programa per a posar fi a la segregació escolar que no ha disminuït –gairebé– en deu anys a Catalunya.  El Govern ha de garantir una cobertura pública de qualitat a totes les necessitats educatives i buscar l'equitat entre tots els centres.

5. Memòria econòmica (amb dotació suficient) pel desenvolupament del decret d’escola inclusiva.

6. Aturar el tancament de línies als centres públics.

7. Pla quadriennal de construccions escolars. Que s’iniciïn en els propers pressupostos de 2017 les dotacions necessàries per a la supressió dels 1010 barracons actuals en un termini que no hauria d'excedir els 4 anys.

8. Recuperar el finançament de les escoles bressol públiques.

Estem convençuts que en la  construcció d’un país s’ha de prioritzar l’educació dels ciutadans, en especial dels més joves, i incrementar la cohesió social fent efectiva la igualtats d’oportunitats i l’equitat davant les greus dificultats econòmiques i socials que pateix bona part de la societat catalana actual. Per això creiem necessari aturar i revertir les retallades en educació que han contribuït a la desigualtat social i castiguen un cop més als sectors socials amb més dificultats.

            Davant del nou govern de Madrid reiterem un no total a la LOMCE. Rebutgem qualsevol proposta de Pacte que es faci sobre la base d’aquesta llei del PP.

 Recordem als grups parlamentaris catalans els pronunciaments realitzats a instàncies del MUCE reclamant la derogació de la LOMCE i de les normatives desenvolupades.

            Us convoquem a mantenir  la lluita per aconseguir un sistema educatiu, públic  que treballi per la equitat i la cohesió social de Catalunya.

Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE)

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) - Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) - Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) - Catalunya Laïca - Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) - Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) - Federació d’Educació de CCOO - Federació d’Ensenyament de CGT- Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) - Federació d’Ensenyament FETE-UGT - Sindicat d’Estudiants (SE) - Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) - USTEC-STEs (IAC)  

SALMONS CONTRA CORRENT

Una mica de lectura pedagògica per l'estiu!!!

Versió preliminar d'un recull de posts sobre educació apareguts al bloc "en busca del sentit perdut". Per si us ve de gust reflexionar una mica.

https://drive.google.com/file/d/0B0Jo2bywH_leNEswMmlRVEpzYUk/view?usp=sharing

PP I JXSÍ TOMBEN LA ILP D'EDUCACIÓ ABANS DE SER DEBATUDA AL PARLAMENT. UNA ALTRA PROPOSTA DE LLEI CIUTADANA MENYSPREADA.

Podeu matar el debat de la ILP d’educació avui,aquí, al Parlament, però el debat social seguirà ben viu al carrer

Avui la iniciativa legislativa popular per un nou sistema educatiu es debatia al Parlament. 10 mesos després d’haver lliurat més de 96.000 signatures, culminava un procés iniciat el setembre de 2013, en plenes retallades, que es va materialitzar el juny de 2014 amb la constitució de la Comissió promotora. Una comissió promotora formada per gent del món de la l’educació, la cultura, l’art, els moviments socials… entre els que hi ha l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, el periodista Antonio Baños, el poeta i docent David Caño, el diputat de CSQEP Lluís Rabell, l’activista Esther Vivas, la feminista Joanna Garcia Grenzner, l’economista Josep Manel Busqueta, l’antropòleg i professor Manuel Delgado, l’aleshores professor universitari Xavier Domènech… així com representants del sindicat majoritari de l’ensenyament públic a Catalunya, USTEC, i de diversos sindicats d’estudiants.
Aquesta ILP arriba amb un ampli suport popular dos anys després de que un grup ben divers de ciutadans, sense mitjans ni recursos econòmics, s’ajuntessin per passar de la protesta a la proposta. En aquest temps s’hi han adherit 170 entitats, han realitzat més de 250 xerrades arreu del país per a generar un debat participatiu amb la comunitat educativa i s’han instal·lat 160 parades per recollir signatures.
Des de la ILP creiem que és necessària una nova llei d’educació ja que la LEC no garanteix que es defensi l’educació pública abans que la concertada, ni que les escoles bressol siguin gratuïtes, ni que es tingui accés a una plaça 100% pública i gratuïta, ni que les universitats tinguin preus accessibles per a tothom. No perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè ho van dir les manifestacions massives que es van fer contra la LEC (5 vagues en un any) i les mobilitzacions contra les retallades i contra el tancament de línies de línies i el 3+2 i el 0-3 que també existeix.
Atès que JxS i PP havien anunciat ja que vetarien el debat sobre el sistema educatiu del país des de la comunitat educativa s’ha realitzat una doble convocatòria amb una roda de premsa al matí i una concentració en defensa de l’educació pública de 15 a 19h.
Vídeo íntegre de la roda de premsa
A les 11h del matí ha tingut lloc la roda de premsa davant del Parlament. Hi han participat membres de tota la comunitat educativa de bressol a universitat, com del professorat i famílies i universitats; així com en Carlos Macías de la PAH, impulsora de la ILP d’emergència habitacional i contra la pobresa energètica que va ser aprovada recentment pel Parlament però que ha esta paralitzada pel Tribunal Constitucional pels recursos d’anticonstitucionalitat presentats pel govern del PP per a denotar els límits institucionals a la les iniciatives legislatives fetes des de la societat civil.
Marina Pérez, mestra i membre de l’Assemblea groga, ha començat agraint la tasca realitzada a tothom involucrat en la iniciativa i matisant que no és una llei sinó una proposta de bases, les línies mestres que la majoria social que l’hem promogut considerem necessàries per forjar una nova llei d’educació a Catalunya. Afirma que “La societat, si l’escoltem, ens diu que cal una revisió del sistema educatiu i per això la ILP en proposa un de molt més just i igualitari, que aposti per la democràcia, la participació i la universalitat d’aquest dret”. Per assegurar aquest dret el sistema ha de ser laic i gratuït, de bressol a universitat, i ha d’afrontar l’anomalia dels centres concertats, alguns d’ells convertits en escoles d’elit, separant nens i nenes i que són autèntics xucladors de recursos públics.
A continuació ha parlat Ana Lupe, mare i representant de les famílies i membre de l’Assemblea groga que ha destacat tres aspectes de la ILP la necessitat de gratuïtat de 0-3 fins a la universitat, acabar amb els concerts en 10 anys i tornar la democràcia als centres. I que en resposta a aquelles mares i pares que es queixen perquè diuen que atempta contra la llibertat d’elecció de centre ha deixat la pregunta d’on queda la llibertat d'elecció de famílies que no poden pagar les quotes de les escoles concertades?. Creu que “No és veritat que les escoles siguin públiques” i ha posat diversos exemples de famílies d’alumnes sense places assegurades a l’institut públic a qui el Consorci va adreçar a l’escola concertada, d’altres que van haver de pagar entre les famílies 5.000€ per tenir ordinadors o una AMPA que ha hagut de crear una comissió de bricolatge per fer la feina de manteniment que hauria de fer el Departament. Afirma que “Els recursos públics han de ser per la pública i s'han de gestionar públicament” i qüestiona que hi hagi empreses privades adoctrinant en les escoles.
Ramon Font, portaveu nacional del sindicat majoritari en l’educació pública, USTEC·STEs (IAC) representant el professorat. Davant d’algunes de les crítiques que ha rebut la ILP, com que no parla de pedagogia, respon que hi ha intents que pretenen que parlar de pedagogia és crear unes escoles que siguin captadores de les classes mitjanes i que el que quedarà fora d’aquestes seran les classes populars perquè “la pedagogia del s.XXI és veure com en un context de crisi com l’actual cap nen queda exclòs de l’educació pública.” Respecte els grups parlamentaris en contra de la llei afirma que són els que estan defensant la LEC i la LOMCE, que són la mateixa llei amb l’única diferència que una està escrita en català i l’altra en castellà i poca cosa més que la religió i el currículum d’història. També ha remarcat la pèrdua de democràcia als centres que es va produir a la transició i que actualment “la direcció és la corretja de transmissió de l’administració” i que aquesta ILP intenta subsanar amb la participació del professorat i les famílies.
“Defensem la ILP perquè pensem que és l’eina més important per a defensar el dret a l’educació de 0 a 3 anys” ha afirmat Joan Cela en nom de les escoles bressol. I que amb la lectura d’alguns fragment de la Llei 5/2004, de creació de llars d'infants de qualitat, ha deixat clar l’incompliment de la mateixa per part de l’administració i que “no només no s’han assolit cap d’aquests compromisos sinó que s’ha retrocedit en els serveis públics per a la petita infància i s’han imposat condicions que vulneren els mínims de qualitat de les escoles bressol.” L’abandonament de l’educació infantil per part del govern català l’ha concretat en “privatització de les escoles públiques, augment de ràtios, reducció de professionals i fins i tot el tancament d’escoles bressol.
Finalment en Ximo, membre de SEPC, com a representant dels estudiants universitaris ha mostrat el suport de la comunitat universitària a la ILP perquè “posa les bases necessàries per a reformar un sistema educatiu que cada vegada s’està deteriorant més” i posant èmfasi en la funció social de la universitat en la formació de les noves generacions però també en la transmissió del coneixement i la investigació contínua per a la millora de la societat en general. Lamenta que l’àmbit educatiu sigui un dels que més s’ha precaritzat amb l’entrada constant de capital privat en els seus òrgans fundacionals i que bona part del servei que la universitat hauria de donar s’hagi orientat a les lògiques del mercat i a les seves formes competitives de funcionament. 
A partir de les 15h s’han anat concentrant unes 400 persones en suport de la ILP que s’ha debatut mitja hora més tard.
L’encarregada de presentar la iniciativa en un parlament gairebé buit (amb només un 30% dels diputats) ha estat Rosa Canyadell, professora jubilada, ex portaveu d'USTEC·STEs (IAC) i membre de la Comissió promotora que ha començat destacant la necessitat d’un sistema educatiu “més just, igualitari, que apostés per la qualitat i la innovació, gratuït per tothom i que afrontés d'una vegada per totes el problema dels concerts”. Ha definit el dessolador panorama de l’educació pública actual que fa que hi hagi famílies que no poden portar els infants a la llar d’infants, cada vega més joves no poden entrar a la universitat, un 28% d’alumnes sota el llindar de la pobresa i beques menjador insuficients.
Ha criticat fermament la doble xarxa com a “principal element segregador en funció de la classe social de l’alumnat” i que s’emportin diners públics per perpetuar uns privilegis socials mentre hi ha escoles públiques en barracots. I la LEC perquè s’assembla massa a la LOMCE i que malgrat diu que s’ha d’invertir 6% en educació no s’ha acomplert mai. Com a referents a l’escola catalana hauria d’emmirallar-se en la somiada per Ferrer i Guàrdia i Marta Mata: una educació pública, comunitària al servei de les persones i no dels mercats o fundacions a privades. Front a les crítiques a la ILP de l’escola concertada ha recordat que hi ha precedent d’integració en la xarxa pública com van fer les escoles del CEPEPC als 80.
Davant la creixent mercantilització en l’educació pública ha afirmat que “No volem que els bancs i les empreses entrin a les nostres escoles i adoctrinin l'alumnat. L'escola és sagrada i les empreses i els bancs no hi tenen res a fer”. I ha reclamat condicions dignes pel professorat, ja que actualment hi ha no baixes que no es paguen, contractes precaris, vacances que no es paguen…
Ha preguntat als parlamentaris “Per què fan una llei de ILPs quan en 15 minuts volen llençar a la paperera una iniciativa legislativa popular per l'educació?” recordant que perquè un altre país sigui possible, una altra educació és absolutament necessària i que avui en dia necessitem un bon debat sobre educació i la ILP és una proposta que podria bastir la nova llei educativa.
Cap d’aquests arguments, ni les 96.000 signatures que l’avalen, ha servit per evitar el menyspreu de JxSí i el PP que han presentat esmenes a la totalitat. Malgrat que fins i tot el PP ha assumit que el model de concerts es carrega l'equitat i la igualtat d'oportunitats, JxSí n’ha fet una defensa encarnissada.
Avui s’ha tancat així la porta a una altra iniciativa popular que no s’ha pogut ni debatre en profunditat en seu parlamentària demostrant els límits de la democràcia representativa davant iniciatives de la ciutadania.

Us deixem els enllaços dels vídeos de la Roda de Premsa, i el debat des del Canal Parlament:

ILP, HA ARRIBAT L'HORA

Benvolguts/des,

A tots i totes les que heu participat d'una manera o altre en la ILP d'Educació per un Nou Sistema Educatiu a Catalunya, us demanem un últim esforç, ja que, finalment, hem arribat a la recta final.

Com sabeu, el mes de juliol de l'any passat vam lliurar les més de 95.000 signatures que donaven suport a la ILPEducació, i hem estat esperant que el Parlament iniciés els tràmits corresponents per programar el seu debat. 

Aquest dia ja ha arribat, i el proper dimecres, 18 de maig, el Ple del Parlament farà el debat de la totalitat de la ILP del Sistema Educatiu, possiblement a les 15,30 h.

El primer pas és que s'aprovi la possibilitat de parlar-ne, però, pel què sembla, una part dels nostres diputats i diputades volen impedir aquesta possibilitat.

JuntsxSí i el PP ja han anunciat que presentaran esmenes a la totalitat, pel que difícilment es podrà debatre aquest nou model educatiu per a l'educació pública, que ha estat consensuat per la comunitat educativa del país i avalat per més de 96.000 signatures.

Per fer sentir la voluntat popular hem convocat

El DIMECRES 18 MAIG

Roda de Premsa a les 11h. i Concentració a les 15 h. a les portes del Parlament.

Pensem que un Parlament que nega un debat públic en seu parlamentària sobre l'educació, és un Parlament que no ens representa i que posa en qüestió la qualitat del procés constituent que s'està engegant.

 Per això, cal activar-nos tant com puguem, i fer arribar la convocatòria a tota la vostre gent. (Us adjuntem cartell)

 Cal que siguem molts i moltes per defensar un nou model d'educació pública, que garanteixi la gratuïtat des dels 0-3 fins a la Universitat, que posi fi a la doble xarxa educativa i que retorni la democràcia en els centres.

Necessitem ser molta gent, tant el matí com a la tarda. És un moment clau i ens mereixem que ens escoltin. Per això, us demanem la vostra participació i també que feu la màxima difusió possible. 

Comissió Promotora ILPEducació     

PERQUÈ UN ALTRE PAÍS SIGUI POSSIBLE

UNA ALTRA EDUCACIÓ ÉS NECESÀRIA

 

30 MILIONS D'EUROS CADA ANY PER A ESCOLES DE L'OPUS DEI.

30 milions d’euros cada any per a 16 escoles de l’Opus Dei 

Text: Laura Aznar i Roger Palà / 

La Generalitat subvenciona amb 30 milions d'euros cada any les 16 escoles catalanes vinculades a l'Opus Dei. La xifra oficial dels concerts en els últims sis anys, obtinguda per primer cop per CRÍTIC a través del Departament d'Ensenyament, ascendeix a 180 milions d'euros i, pràcticament, no va disminuir malgrat les retallades en Educació. Els 16 col·legis, menys un de dedicat a l'educació de 0 a 5 anys, segreguen els alumnes per sexes. L''Anuari Mediacat dels Silencis Mediàtics' de 2014 ja va denunciar el finançament d'aquestes escoles.  
Les dades oficials, obtingudes per primer cop per CRÍTIC directament del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, mostren que les subvencions que reben les 16 escoles catalanes vinculades a l’Opus Dei s’han mantingut almenys des del 2010 entorn dels 30 milions d’euros anuals i no han baixat mai dels 28 milions. En els darrers sis cursos escolars, marcats per les retallades de l’educació pública, han rebut quasi 180 milions d’euros. No hi ha, però, cap tractament de favoritisme. Els concerts estan reglats i van en funció de les unitats educatives concertades i de l’alumnat de cada centre. Tot i això, des de fa anys, sindicats, associacions de mares i pares, moviments estudiantils i una part dels partits polítics, concretament ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, han posat en qüestió la subvenció que reben escoles privades i vinculades a l’Opus Dei, que ja estan finançades per les quotes que paga l’alumnat i que segreguen nens i nenes per sexe. Els tres centres més beneficiats són La Farga (Sant Cugat del Vallès), La Vall (Sabadell) i Bell-lloc del Pla (Girona). Aquestes “escoles d’elit”, segons el sindicat d’educació USTEC-STEs, reben cada any quantitats superiors als 3 milions d’euros. Des del curs 2010/2011 han estat dotades amb més de 19 milions d’euros cada una. Xaloc (l’Hospitalet de Llobregat), una obra de l’apostolat corporatiu de l’Opus Dei, completa el rànquing de les més subvencionades. En aquests sis anys de concerts, el col·legi ha absorbit 17,6 milions. A la part baixa, l’escola Mestral, a la qual la Generalitat ha destinat un total de 3,7 milions, tanca aquesta llista acompanyada de Terraferma i d’ Airina que reben entre 600.000 i 700.000 euros per curs. Tampoc no arriben al milió d’euros anuals Montclar ni Arabell. 2 / 5 La polèmica entorn dels concerts escolars atorgats als centres que segreguen l’alumnat per sexes tornarà a ser d’actualitat política a Catalunya en els pròxims mesos. Aquests concerts van ser atorgats inicialment pels governs de Jordi Pujol, però durant els governs tripartits no es van suprimir. Aquesta setmana, però, el PSC ha registrat una proposició al Parlament per reformar la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) amb la finalitat de retirar les subvencions a aquestes escoles. La proposta del PSC d’ara s’unirà a la que ja va fer al desembre Catalunya Sí que es pot. El grup parlamentari d’esquerres va iniciar els tràmits de tres proposicions de llei per a la modificació de la LEC per garantir la laïcitat, sobre els criteris de tancament de centres i per l’eliminació dels concerts de les escoles que separen per sexe. Aquests canvis ja van ser plantejats al Parlament l’any 2014 pel PSC i amb el suport de tots els partits d’esquerres. Aleshores no van prosperar pels vots conjunts de CiU i del PP. Aquell any, el Govern català, presidit encara per Artur Mas i amb Irene Rigau de consellera d’Ensenyament, va decidir renovar els concerts als 16 col·legis vinculats a l’Opus Dei per un període de quatre anys, una decisió que va passar per alt les crítiques de partits com ERC, ICV-EUiA i la CUP, de sindicats, d’AMPA i del moviment estudiantil. Per contra, el nou Govern de les Balears ja està començant a canviar el model de concerts a les Illes i va decidir al juliol passat no concedir el concert educatiu que havien sol·licitat les escoles vinculades a l’Opus del Parc Bit, Aixa, Aladern i Llaüt, per a l’educació secundària. A més, la conselleria d’Educació ha iniciat també el procediment de revisió i rescissió dels concerts que ja havien tingut el curs passat aquestes escoles i que afecten els cursos de primària. 

Per què separen nens i nenes?  IVAN G. COSTA 
La controvèrsia entorn de les escoles vinculades a l’Opus Dei sobrepassa l’aspecte estrictament econòmic de les subvencions públiques. Totes les escoles aposten per l’educació diferenciada. Com a conseqüència, o no, del vincle que tenen amb l’Obra. Avantis, que és llar d’infants i parvulari, és l’única excepció. Aquest model implica la segregació dels alumnes per sexes dins les aules, en tant que només admeten nens o només admeten nenes. El cap de comunicació de la Institució Familiar d’Educació, Alberto Cortés, una societat anònima propietària de 10 dels 16 centres de la llista, defineix en una entrevista amb CRÍTIC l’opció de segregar per sexes com una aposta “per la igualtat d’oportunitats”. “Quan les noies són en un entorn només femení, tenen més possibilitats de trencar els estereotips de gènere presents a les aules i de llançar-se cap a carreres considerades exclusivament masculines. I viceversa”. En la mateixa línia, el director del col·legi masculí Xaloc, Ramon Homs, defensa que el sistema diferenciat els funciona, fa que el rendiment dels nois a classe sigui superior i que tinguin menys fracàs i abandonament escolar. “Les famílies el demanen i els nens estan feliços”, recalca; “si això no ho volgués ningú, ja hauríem tancat”. Des d’una altra òptica, el sindicat d’educació USTEC-STEs considera que la segregació comporta greus problemes de desconeixement i de relació entre persones de diferents sexes. “Tenim molta experiència sobre això heretada del franquisme”, destaca Ramon Font, el seu portaveu, “i des del punt de vista pedagògic sabem que ha estat un desastre per al desenvolupament dels infants, perquè és la manera més clara de poder cosificar l’altre”. La Institució Familiar d’Educació rebat aquesta tesi argumentant que cap estudi no demostra que es derivin problemes sociològics de la separació per sexes dins l’aula. “És una afirmació feta des d’un prisma ideològic i mai pedagògic”, assegura Cortés. Una part de les seves escoles, igual que d’altres com Xaloc, són eminentment masculines. Tant l’alumnat com l’equip docent i directiu, el configuren només homes. Això sí, hi ha un petit reducte en el qual la segregació sexual no és absoluta: el personal d’administració i serveis, de cuina i de neteja. En aquestes feines les dones sí que hi tenen cabuda. Els responsables d’aquests col·legis insisteixen que els resultats acadèmics i la personalització que aporta el model diferenciat impulsen les famílies a decantar-se per aquest tipus d’escolarització. Però n’hi ha que fan aquesta tria per la vocació religiosa dels centres, una altra de les raons per les quals alguns sectors demanen que se’ls retirin les subvencions. “L’Opus Dei és molt fonamentalista i organitza, administra i transmet la seva ideologia a les escoles”, explica Rosa Cañadell, del grup promotor de la ILP Educació. “Nosaltres pensem que això és nefast i negatiu per a l’alumnat, per a la societat i per al futur”. Aquesta iniciativa legislativa popular promou una educació que potencia la diversitat, considerant que la separació entre nens i nenes no afavoreix la bona relació igualitària i necessària perquè després tinguem una societat no masclista. A banda, a Cañadell la preocupa que es deixi l’educació dels infants en mans de centres religiosos “amb un ideari molt concret i que, en certa manera, poden estar adoctrinant-los”. 

Quina relació tenen amb l’Opus Dei? IVAN G. COSTA L’Opus Dei no és propietari de cap dels 16 centres subvencionats, si bé és cert que alguns d’aquests centres són obres de l’Apostolat Corporatiu de la Prelatura. Segons explica el cap de premsa de l’Opus a Catalunya, Miquel Codolar, aquesta relació implica que les escoles “tenen un conveni amb nosaltres mitjançant el qual donem formació cristiana als alumnes amb el missatge específic que tothom pot ser sant des del lloc habitual de treball”. La Prelatura es compromet a oferir l’atenció pastoral i els professors de religió, però, matisa Codolar, “el vincle entre els uns i els altres comença i acaba aquí”. Siguin obra corporativa o no, tots els centres de la llista confien a aquesta institució l’educació religiosa de l’alumnat. A canvi, aquestes persones reben un sou pel servei que ofereixen. Els col·legis Pineda, Viaró i Xaloc van contraure aquest conveni amb l’Opus Dei. Pel que fa al darrer centre, des dels seus inicis ha tingut un fort lligam amb la Prelatura. El periodista Daniel Arasa va escriure el llibre ‘Xaloc. Gent de l’Opus Dei a l’Hospitalet del Llobregat’, amb motiu del 25è aniversari del col·legi. Un dels seus capítols explica que la tasca dels directors de l’Opus va ser l’impuls, el suport i l’orientació per a la construcció del centre. “Els objectius de la gent de l’Opus Dei i del consistori hospitalenc confluirien”, narra el llibre, i finalment l’any 1964 l’exalcalde franquista José-Matías de España va vendre els terrenys a una immobiliària perquè s’hi edifiqués l’escola. “La creació d’un centre cultural […] promogut per gent de l’Opus Dei i moltes altres persones tenia via lliure”. La titularitat de totes les escoles està en mans de societats anònimes. Algunes d’aquestes societats són grans empreses que tenen diversos col·legis, com és el cas de Fomento de Centros de Enseñanza, amb seu a Madrid i propietària del Canigó. A Catalunya, el símil és la Institució Familiar d’Educació, que, com les altres, va néixer fruit de la iniciativa d’un grup de pares. És actualment propietària de 10 de les 16 escoles que reben subvencions. El conglomerat de centres que integren aquesta empresa inclou La Farga i La Vall, dos dels tres més beneficiats al llarg dels anys. Aquest curs, la Institució ha absorbit 15 milions d’euros, la meitat de la despesa total. A la vegada, això vol dir que les sis restants es beneficien de l’altra meitat. 
L’escolarització en aquests centres no és gratuïta. Per pagar les despeses, les escoles demanen a les famílies que “de manera voluntària” també assumeixin un cert cost, “perquè, si no, desapareixerien”. Així ho explica Alberto Cortés, cap de Comunicació de la Institució Familiar d’Educació. “Les subvencions són molt inferiors al que costa la plaça, cobreixen el pagament dels professors i poca cosa més”, concreta; “tant de bo s’augmentés la dotació de concert per no haver de cobrar quotes, perquè la nostra voluntat no és fer negoci”. Amb aquesta perspectiva i amb l’existència mateixa dels concerts hi discrepa l’USTEC-STEs, sota la consideració que la doble xarxa segrega l’alumnat per classes socials. El portaveu del sindicat, Ramon Font, assegura que “les famílies no haurien de pagar l’escola concertada; això és il·legal en teoria”. Però, a banda, considera que, si la Generalitat aportés tots els diners perquè no assumissin cap cost, “estaria malbaratant recursos, fent servir fons públics per a negocis privats”. És per això que, segons el seu enfocament, “s’ha d’integrar la xarxa perquè les famílies que vulguin pagar paguin, i que les empreses que vulguin fer negocis en facin, però no a costa de subvencions públiques”. La USTEC, així com bona part de la comunitat educativa, ha denunciat en diverses ocasions que les retallades en educació hagin caigut com una llosa sobre l’escola pública. Des del 2010, el pressupost educatiu s’ha reduït un 20% “i tot a l’esquena de la pública, perquè les ajudes a la concertada s’han mantingut”, remarca Font, “i això respon a una aposta política per un model segregador”. La proposta de reforma de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) registrada aquesta setmana pel PSC demana que les aules assumeixin un principi de coeducació només per mitjà de l’escolarització mixta. Per aquesta raó plantegen la retirada dels concerts a les escoles que segreguen l’alumnat. Aquest principi comporta la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota discriminació per raó de sexe. Si la proposició s’aprovés ara, els concerts actuals s’invalidarien i els 16 centres de l’Opus tindrien un any per adaptar-se a la normativa i acceptar qualsevol alumne, nen o nena, per seguir rebent les subvencions. Caldrà veure, doncs, com hi reaccionaran els partits polítics, particularment els que mai s’han oposat als concerts amb aquests col·legis. I també el Departament d’Ensenyament, que té com a màxima responsable Meritxell Ruiz. La consellera és també exalumna d’Aura, una de les escoles vinculades a l’Opus Dei. A títol personal, va voler ser present a la celebració del 40è aniversari del centre i deixar el seu testimoni en el llibre de firmes: “Sovint penso en tots els valors que aquí vaig aprendre, valors humans i cristians com l’esforç, l’exigència, la generositat i el compromís”.

http://www.elcritic.cat/investigacio/30-milions-deuros-cada-any-per-a-16-escoles-de-opus-dei-8072