Ja sé que passaríeu
millor com a invisibles i que no voleu sentir “milongas”. Ja sé que teniu dret
a no fer vaga i que és una decisió personal, particular i intransferible. Ja sé
que cada un té les seves raons i ningú et pot dir el que has de fer. Però,
francament, us heu aturat a posar-vos a la pell dels que sí que en fem de vaga
i en el que es vol aconseguir amb la mateixa?. Heu pensat que aquesta és una
vaga unitària de tot el sector educatiu de tot el país?. Heu pensat que si en
aquesta vaga no donem una sensació d’unitat i coherència perdem tota la
credibilitat davant dels governants i dels mateixos pares i mares als que
demanem el seu suport?. Heu pensat en la repercussió de les últimes retallades
en educació, la manca de substitucions, l’augment de ràtios, d’hores lectives,
la baixada de sous, la manca de suports i d’atenció a la diversitat, la
impossibilitat de desdoblar grups, la manca de pressupost per les coses més
bàsiques i el “suma y sigue” que ve tot seguit?.
Però, sobre tot,
heu pensat en la insolidaritat i l’egoisme que transmeteu als companys i
companyes i en la frustració que això genera?
Companys. Potser a
partir d’ara només veïns de lloc de treball. Obriu els ulls. Pel present, pel
futur dels nostres fills, per unes condicions dignes, perquè fer d’educador vol
dir donar exemple. Perquè només units farem alguna cosa.I si no creieu en res, que feu a l'educació?
Ghandi deia: “sigues
tu el canvi que vols veure en el món”.
I Einstein: "La vida és molt perillosa, no per les persones que fan el mal, sinò per les que s'asseuen a veure què passa".
Ànims i endavant. Sóm molts i tenim raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada