TOMBANT LA TRUITA

Si tenim en compte la participació en les protestes, concentracions i manifestacions, la jornada del 22 de maig ha estat un gran èxit i una fita important en les mobilitzacions anti-retallades en educació. A Barcelona  150.000 persones, unes 300 a Lloret i 500 a Blanes són alguns dels resultats del seguiment de la protesta massiva de professionals de l’ensenyament, estudiants i pares i mares d’alumnes.

Però probablement el resultat més positiu de tot això sigui que el pes de la participació en les protestes i de l’organització de les mateixes s’està invertint a favor de la societat civil afectada: els estudiants i els seus pares i mares. AMPES i Associacions d’estudiants s’organitzen de forma espontània, sovint a partir de Facebook i Twitter per establir unes bases de pensament crític i reacció. Passem així d’una protesta sectorial, interpretable pels polítics, sindicats i opinió pública en quant als seus motius i finalitats, a una altra forma de protesta més espontània i directa, des de la ciutadania, una ciutadania que expressa el seu malestar més íntim i que pateix una inèrcia destacada en quant a mobilitzacions i que, per això mateix, manifesta en aquest despertar un crit imparable de reivindicació pròpia pels drets bàsics. Ens han tocat, no ja l’ós, que diu en Mas, sinó el moll de l’ós, i això ja no té tornada enrere. El monstre s’ha posat en marxa, polítics, i això anirà molt més lluny del que us agradaria.

 L'EDUCACIÓ NO ÉS RETALLABLE

Imatges de les mobilitzacions a Lloret de Mar