Deia un company mestre aquesta tarda, en una reunió per explicar als pares algunes propostes antiretallades i per demanar el seu suport, que s'han de moure. Deia que són els seus fills allò pel que han de lluitar i que si no ho fan no tindran futur. I deia també que si no lluiten per ells i el seu futur no sabia perquè " C " havien tingut fills, que si el que volien era aparcar-los a l'escola i tant els hi feia el que en treguessin, millor no els haguèssin tingut i s'haurien pogut comprar un Audi ben maco i un garatge de veritat per guardar-lo, i tot plegat els hauria sortit més barat i amb menys maldecaps. Ho deia enfadat, mig esbroncant-los. Apelaba al seu sentit de pares, de que un treballa pels seus fills i sempre vol que siguin més que un mateix. Que si no es mouen ells ningú no ho farà. Que el temps s'està acabant. Que no hi ha excuses. Que a dins de l'escola hi ha massa contradiccions i ja no podem tirar més del carro. Que si volen tenir persones o burros. Així, tal qual. Ho deia des del cor, com ho pensa i ho sent. I els va arribar el missatge. Només eren 14 o 15. Tant se val.
Aquest és el missatge que s'ha de transmetre.
MOBILITZEU ELS PARES I MARES.
OBRIU-LIS ELS ULLS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada